LA GRAN EVOLUCIÓ DELS MÒBILS

LA TICNOLOGIA

AUTOR: Eva Gálvez Valles
VERSIÓN: Valencià. Si quieres leerlo en castellano, haz click aquí.

* ¿Què son les "TIC"?

Són el conjunt de tecnologies desenvolupades per a gestionar informació i enviar-la d'un lloc a un altre. És a dir, la forma de comunicar-nos amb el món d'una manera ràpida i eficaç.

La Ticnologia és el conjunt de tres parts: Tecnologia, informació i comunicació.

1. Tecnologia: És el conjunt ordenat de coneixements i processos que tenen com a objectiu la producció de béns i servicis. El seu propòsit és millorar la qualitat de vida per mitjà de productes que responen a les necessitats de les persones.

2. Informació: Conjunt de dades sobre algun succés, fet o fenomen, que organitzats en un context determinat tenen el seu significat. El seu propòsit pot ser el de reduir la incertesa o incrementar el coneixement sobre quelcom.

3. Comunicació: És un mitjà de connexió o d'unió que tenim les persones per a transmetre o intercanviar missatges. Esta es dóna quan hi ha una interacció de dos parts: Emissor i receptor.

COMENÇAMENT D'UN GRAN INVENT



Martin Cooper (Foto de l'esquerra subjectant el primer telèfon móvil) va ser el primer a crear la telefonia mòbil, conegut com "El pare de la telefonia celular" al introduir el primer radiotelèfon (Modelo Dyna-Trac) en 1973 als Estats Units mentres treballava per a Motorola (Companyia que va abandonar en 1983 trobant-se al capdavant de laArrayComm, una companyia que desenrotlla solucions alternatives de recepció de comunicacions mòbils); però no va ser fins a 1979 en que apareix el primer sistema comercial a Tokio (Japó) per la companyia NTT (Nippon Telegraph & Telephone Corp.) En 1981 en els països del nord introduïxen un sistema cel·lular semblant a AMPS (Advanced Mobile Phone System). A l'octubre de 1983 es posa en operació el primer sistema comercial en la ciutat de Chicago. A partir de llavors en uns quants països es va estendre la telefonia cel·lular com una alternativa a la telefonia convencional amb fils. La telefonia sense fil va tindre gran acceptació. Als pocs anys que isquera es va començar a saturar el servici. Va haver-hi la gran necessitat de desenrotllar altres formes d'accés múltiple al canal i transformar els sistemes analògics a digitals per a donar-li cabuda a més usuaris. Per a separar una etapa d'una altra, es dividix en diverses generacions.

LES GENERACIONS DE LA TELEFONIA MÒBIL


La telefonia mòbil es dividix en quatre generacions:

• Primera generació 1G

Va aparéixer en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica per ser analògica i sobretot per a la veu. Qualitat molt baixa, baixa velocitat (2400 bauds), transferència entre cel·les molt imprecisa, baixa capacitat (Basades en FDMA, Frequency Divison Múltiple Access)

• Segona generació 2G

La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera es va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza protocols de codificació més moderns i són els sistemes de telefonia cel·lular utilitzats en l'actualitat.

• Tercera generació 3G
  

És caracteritzada per la convergència de la veu i dades amb accés sense fil a Internet, aplicacions multimèdia i altes transmissions de dades. Suporten més altes velocitats d'informació enfocats per a aplicacions mes allà de la veu com ara àudio (MP3), vídeo en moviment, vídeo conferència i accés ràpid a Internet, anomenant alguns.

• Quarta generació 4G

La quarta generació és un projecte a llarg termini que serà 50 vegades més ràpida en velocitat que la tercer generació. Es planegen fer proves d'esta tecnologia fins al 2005 i s'espera que es comencen a comercialitzar la majoria dels servicis fins al 2010.

EL COMIENÇAMENT DELS XICOTETS PASSOS AL FUTUR

En els començaments de la telefonia mòbil no hi havia un estàndard de comunicacions, en el seu lloc, cada companyia feia ús del seu propi sistema. Exemple d'això és Mobile Telephone System A (MTA) phone que es podia integrar en un vehicle l'any 1956, i va tindre un total de 125 usuaris a Suècia fins a 1967. Era mòbil, per descomptat, però tenia un pes de 40 kilos!

Des de finals dels 70 fins a 1983 es va desenrotllar el primer mòbil del mercat, que tenia aspecte dels hui tan de moda telèfons sense fil. Es tracta del DynaTAC 8000X, encara que el seu preu de l'època, 3.995 dòlars, deixava ben clar a quin tipus de públic anava dirigit. El preu actual de la seua eixida al mercat, tenint en compte la inflació de tots estos anys vindrien a ser un poc més de 6.000 euros.

El problema bàsic del DynaTAC va ser la tecnologia del moment de les bateries, que permetia un funcionament màxim de 60 minuts. Per això, Nokia va llançar en 1984 el seu Mobira Talkman, que arribava junt amb un maletí que incloïa una autonomia de diverses hores de funcionament continu.

Motorola va continuar innovant en el terreny mòbil ja que en 1989 va llançar el telèfon mòbil més xicotet i lleuger de l'època en 1989, el primer mòbil amb disseny de tapa, que permetia reduir la grandària del mateix en repòs i poder ser desplegat per a utilitzar-ho. Parlem de MicroTAC.

En 1994 Motorola va llançar un telèfon pensat per a ser utilitzat en cotxes. El tipus de telèfons es coneix com Bag Phone, i el que vos mostrem és el Motorola 2900. El telèfon venia connectat per cable, com un telèfon tradicional a una bossa que integrava el transmissor i receptor i una bateria, més pesada. Això feia possible una emissió amb major potència, quelcom important en aquells anys quan la cobertura no era tot el bona que hui en dia.

En 1996, Motorola va continuar innovant amb el seu terminal StarTAC, el primer mòbil en format clamshell, que es doblegava per la mitat, fent del mateix un telèfon realment compacte per a ser transportat.

En 1997, Nokia va llançar el primer smartphone. Venia amb una CPU derivada d'un Intel 386 i 8 Mbytes de RAM. El telèfon en qüestió és el Nokia 9000i. Va portar al món el disseny tradicional dels Nokia Communicator en el que el telèfon podia obrir-se de manera horitzontal, mostrant una pantalla panoràmica i un teclat "QWERTY". El telèfon podia rebre i enviar faxos, SMS i emails, podent accedir a Internet a través de missatges SMS.

Nokia va continuar investigant en els següents anys i va arribar en 1998 amb un acabar que va canviar l'estètica de tots els mòbils. Fins al moment tots els terminals integraven una antena externa i amb el Nokia 8810, eixa tendència va canviar. Va ser el primer terminal candy bar.

Internet mòbil començava a nàixer i amb això estem parlant de les connexions WAP (Wireless Application Protocol), quelcom que Nokia va començar a implementar en els seus terminals en 1999 , en particular amb el seu Nokia 7110, conegut per ser el mòbil que van publicitar en la primera pel·lícula de la saga Matrix.

A pesar d'haver nascut en 1999, no va ser fins a 2002 quan la companyia RIM, "culpable" dels coneguts terminals BlackBerry, va començar a desapegar. Va ser eixe any quan va presentar el seu BlackBerry 5810, el primer model de la sèrie BlackBerry a integrar suport de dades mòbils. gràcies a dita característica, i el seu teclat, disposava de funcions d'agenda personal i suport d'email push.

Eixe mateix any, 2002 va ser quan va nàixer el primer mòbil amb cambra integrada. Va arribar de la mà d'Esprint i Sanyo, el SCP-5300. Des de llavors s'ha convertit en pràcticament un estàndard. Quin mòbil que isca al mercat actual no té cambra?

Corria l'any 2004 quan Motorola va tornar a innovar en el mercat amb el seu terminal Razr V3, un mòbil prim, clamshell amb una gran pantalla i un innovador teclat pla, sense tecles individuals, cambra i funcionalitats multimèdia. El telèfon en si es va convertir en un model supervendes per a l'any 2004 i des de llavors ha patit diverses evolucions, tenint models en el mercat a hores d'ara que seguixen la mateixa línia.

Finalment volem fer menció de l'última gamma de smartphones que estem vivint hui en dia i que va nàixer amb l'iPhone en 2007. Amb ell van arribar multitud de novetats al mercat, com és la popularitat de les pantalles tàctils (multitáctil) si és el cas, una senzillesa d'accés a Internet i capacitats multimèdia avançades. En 2009, tenim ja el tercer model d'iPhone, 3GS, i terminals que han copiat diverses de les seues característiques, encara que amb altres sistemes operatius com són Nokia N97, Palm Pre o qualsevol terminal amb Android, HTC hero, per exemple.

Haurem d'esperar per a veure què ens oferix el futur, però pareix clar que Internet mòbil, pantalles tàctils, botigues d'aplicacions i facilitat d'ús seran elements comuns dels telèfons mòbils en anys venidors.